Rutes Marjal d'Almenara 2010
La Marjal d'Almenara per Fernando Ramia Blasco
DESCRIPCIÓ DE LA ZONA I VALORS AMBIENTALS
La marjal d'Almenara pertany a la Xarxa Natura 2000.
Són 1550 ha. les que s'han inclòs dins del LIC. Dins del Catàleg de
Zones Humides de la Generalitat Valenciana pertany al grup denominat
albuferes i marjals litorals.
Dins dels límits del Paratge es pot trobar una àmplia
gamma d'hàbitats, representatius del paisatge de les nostres terres.
Confluïxen els propis de muntanya amb els de les zones humides. Entre
els hàbitats presents dins del Paratge cal destacar els següents inclosos
en la Directiva Hàbitats 92/43/CEE:
| Codi Natura |
Hàbitat |
| 3150 |
Estany natural amb vegetació hidrofítica |
| 7210* |
Torberes calcàries del Cladium mariscus |
| 1410 |
Pastius salins mediterranis |
| 1510* |
Estepes salines mediterrànies |
| 5330 |
Matoll termomediterrani |
| 6420 |
Prats humits mediterranis |
FAUNA
La biodiversitat animal dels Estanys és molt elevada.
Deixant de costat els organismes del zooplàncton destaquen
els mol·luscos, amb gasteròpodes com Theodoxus fluviatilis,
Melanopsis dufourei, Stagnicola palustris, Radix auricularia, Planorbis
planorbis, i Pseudamnicola conovula. Dins dels mol·luscos bivalves ens
trobem amb tres espècies de cloïsses: Anodonta cygnea, Va unir mancus,
i Potamida littoralis. Els crustacis més freqüents
són les gambetes comuns (Palaemonetes zariguieyi) i Dugastella valentina.
Igualment és ric en peixos amb una ictiofauna formada
per llises (Mugil cephalus), carpes (Cyprinus carpio), barbs (Barbus
bocagei), anguiles (Anguilla anguilla), Cobitis maroccana, samarucs
(València hispànica), fartets (Aphanius iberu), i les introduïdes
gambúsies (Gambusia affinis) i "black-bass" (Micropterus salmoides).
Els amfibis estan representats per la granota comuna
(Granota perezi) i els rèptils per les serps d'aigua
(Natrix natrix, Natrix maura), i les tortugues d'aigua europea (Emys
orbicularis) i leprosa (Mauremys caspica) amb l'afegit de les introduïdes
tortugues de Florida.
Quant a l'ornitofauna en les marjals d'Almenara i el
seu entorn s'han trobat un total de 62 espècies de les catalogades en
l'Annex I de la Directives d'Aus, sent 42 les detectades dins de la
zona proposada com a Paratge Natural Municipal, nidificant en esta fins
a 10 d'estes espècies.
En l'annex II s'inclouen les taules en què es detallen
les espècies trobades en la zona incloses en:
- La Directiva sobre la Conservació d'Aus silvestres 79/409/CEE.
- Llibre roig dels vertebrats d'Espanya.
ULLALS I ESTANY D'ALMENARA
Als Estanys hem de distingir la vegetació submergida, la flotant,
i la de les riberes:
La vegetació submergida estava conformada
per diferents comunitats, entre les que destacaven diverses espècies
dels gèneres Potamogetum, Ceratophillum, Myriophillum i Callitriche.
Altres plantes tenien una part submergida i una altra flotant, com els
ranúculs (Ranunculus baudotti) i el nenúfar blanc (Nymphaea alba).
Amb les dessecacions estivals dels últims anys han desaparegut de l'Estany,
però poden tornar a recolonitzar-se si es mantenen uns mínims nivells
hídrics durant tot l'any.
La vegetació flotant està
conformada per poblacions de llentilles d'aigua (Lemna minor).
La vegetació de les riberes està representada per
enees (Thypha angustifolia, Thypha latifolia), canyís
(Phragmites australis), juncs (Schoenoplectus lacustris, Schoenoplectus
littoralis, Scirpus maritimus), lliri groc (Iris pseudacorus), poligonàcies
(Polygonum salicifolium), tamaris (Tamarix gallica, Tamarix africana),
ginesta de tintorers (Genista tinctoria) i castanyola (Cladium mariscus),
entre moltes altres espècies acompanyants.
MARJAL, TORBERES I CALAMOCS
La vegetació de séquies, canals i torberes
és semblant a la dels Estanys, amb presència
de l'endemisme valencià Thalictrum maritimum en alguns sectors.
La zona antigament cultivada està ocupada per senills i diferents
tipus de juncs, així com per prats humits, salicorniares i algunes
zones de vegetació nitròfila com resultat de la freqüentació
per part de bestiars de bous i ovelles.
anterior
