LA CORONA
Jaciment pertanyent a l'Edat del Bronze i a la Cultura Ibèrica, situat en el tossal
del mateix nom. En ell es poden veure restes d'arquitectura ibèrica
i s'arreplega material ceràmic d'estes dos èpoques. No
s'ha realitzat cap excavació arqueològica en ell.
L'ABRIC DE LES CINC
El jaciment es troba situat en la vessant es del cedre del castell a uns 70 m sobre
el nivell del mar. Obert en un atalusse rocós, mesura aproximadament
15 m d'obertura per 15 m de profunditat horitzontal i amb una altura
mitjana de 2 m, presentant interessants materials de procedència
mediterrània, com són ceràmiques d'època
fenícia.
En 1975 es va efectuar la primera campanya d'excavacions, i la segona en 1977. Les excavacions
realitzades han demostrat la presència de 3 períodes:
medieval, ibèric i bronze final.
En el període ibèric s'han distingit dos horitzons; l'Ibèric Antic,
datable en la segona mitat del s. VI a. de C., i l'Ibèric Antic
Avançat, datable en la primera mitat del s. V a. de C., en este
últim horitzó són freqüents les peces ceràmiques
amb decoració bícroma, a vegades amb un engobe blanquinós,
formes bicòniques i plats amb llavi ample. Respecte al període
de Bronze Final, ha sigut datat per C-14 dins del primer terç
del s. X a. de C., la qual cosa li inclou en la fase Bronze Final IIB.
POBLAT DEL CASTELL
Este jaciment es troba situat sobre la vessant meridional del cedre del castell a 178
m sobre el nivell mar, oferint restes d'estructures arquitectòniques
i abundant material d'època ibèrica, així com restes
de ceràmica grega. Ocupa un punt de gran importància estratègica
ja que domina la plana costanera i una àmplia extensió
de la plana sud de Castelló i al mateix temps es troba a molt
pocs km de Sagunt.
Conegut el jaciment des d'antic, va ser objecte de múltiples destruccions i rebusques
incontrolades que van destruir part del poblat. Els resultats de la
I i II campanyes de treballs arqueològics, 1976 i 1977 respectivament,
van revelar de moment l'existència d'una única fase d'ocupació,
potser interrompuda durant la II guerra Púnica. La dita ocupació
pareix correspondre a finals del s. III a. de C. gràcies a l'estudi
de ceràmiques itàliques de vernís negre, precampaniense
i campaniense. No obstant pareix que hi ha indicis ceràmics que
permeten remuntar la seua existència a partir del s. VI a. de
C. Això podria fer suposar que va poder existir una relació
entre el material ibèric antic del "Abric dels Zinc"
i les primeres fases d'ocupació del poblat, no obstant de moment
no es té constància d'este tipus en l'estratigrafia del jaciment.
EL CASTELL D'ALMENARA
Fortificació medieval situada en la cima del tossal al peu de què s'assenta
el poble d'Almenara. Presenta restes molt ben conservats d'època
islàmica i cristiana d'un moment de la Baixa Edat Mitjana. No
ha sigut objecte de cap tipus d'excavació arqueològica.
EL PUNT DEL CID
Sobre el cedre conegut com a Muntanya del Cid, de 110 m d'altura, en uns dels últims
tossals de les muntanyes d'Almenara, últim contrafort costanera
de la serra d'Espadà i prop de la plana litoral, s'alça
la fortificació medieval "El Punt". Ho constituïx
un recinte de planta trapezoïdal, rodejat per una muralla amb 15
torres, un perímetre fortificat de 1.120 m, una longitud màxima
de 470 m'i una amplària de 300 m.
Per la seu enorme grandària i monumentalitat, cabria pensar que este jaciment fóra
promptament descobert per a l'Arqueologia, no obstant no va ser fins
a finals del segle passat quan es va difondre la notícia de la
seua existència. Per la seua proximitat a Sagunt i les marjals
d'Almenara, on la historiografia tradicional basada en els textos de
Polibi situava el temple d'Afrodita enfront del Castrum Album citat
per Livi, se li va identificar amb el campament dels Escipions construït
durant el setge de Sagunt en la II Guerra Púnica. Des d'este
moment les publicacions van començar a considerar-ho com d'època
romana, mentres altres historiadors ho catalogaven com medieval (inici
de l'Alta Edat Mitjana).
A fi de verificar el seu origen, en 1980 es va realitzar la primera campanya d'excavacions
arqueològiques, plantejant-se dos hipòtesis alternatives,
una considerant al jaciment com una fortificació medieval de
tipus militar temporal, i l'altra com un assentament més o menys
urbà davant de la decadència alt-medieval de Sagunt. Només
futurs treballs arqueològics dilucidaran realment l'origen i
finalitat d'este important assentament. Des de 1981 està pendent,
per part del Ministeri de Cultura, la declaració del jaciment
com Bé d'Interés Cultural (BIC).
CASABLANCA
Investigacions en el jaciment Casablanca, del Paleolític Arcaic, han descartat
de moment la presència d'homínids en la pedrera, encara
que sí que han aportat restes d'una varietat de rosegador originari
d'Àfrica i que demostraria el nexe d'unió per l'estret
amb el vell continent, segons Francesc Guisó, Casablanca I, és
l'únic jaciment en tot el litoral mediterrani entre el Miocé
Superior i el Plistocé Inferior amb abundant i singular indústria
lítica fabricada per l'home, relacionada amb restes de fauna
d'enorme valor. Casablanca I ha sigut objecte de diverses campanyes
d'excavacions, 1983-1984 i 1985 els resultats del qual han sigut publicats
en part en diferents revistes de caràcter paleontològic.
L'antiguitat de l'ecosistema existent es data entre 2 i 1'6 milions d'anys. Les actuals
terres litorals d'Almenara van ser ocupades per algun desconegut homínid
fa més de 2 milions d'anys, els útils i tècniques
de caça de les quals s'han pogut documentar en el ric jaciment
de Casablanca I. La presència d'un estat avançat d'Homo-Hábilis
no ha pogut establir-se amb restes antropològiques, però
sí amb la peculiar indústria lítiques i restes
òssies d'animals, una de les més antigues d'Euràsia.
En Casablanca VI, treball realitzat sota la direcció dels científics Joan
Madurell i Marc Furió, ha comptat també amb el Grup Guix
de Vila-real, la Conselleria de Cultura i l'Ajuntament d'Almenara. La
importància d'este últim jaciment trobat a l'entrada d'un
avenc radica que s'augmenta el nombre d'animals trobats en el mateix,
i segons Andrés Santos, membre del Grup Guix, estes troballes
completarien el conjunt del jaciment amb restes que permeten contemplar
un període de temps ampli per a l'estudi. També ha explicat
que amb les restes que s'han trobat es pot estudiar l'evolució
de la flora i la fauna, els canvis climatològics de la zona i
la resta de canvis que es produïren. Els fòssils comprenen
des dels 5 milions d'anys d'antiguitat fins als mes recents d'un milió
d'anys d'antiguitat.
Els treballs realitzats sobre estos jaciments estan arreplegats en Casablanca I, II,
III, IV, V i VI.
LA TORRE DE LA MAR
Hi ha altres treballs que ens mostren la riquesa històrica d'este entorn i que ens
fan referència a construccions ja desaparegudes que albergava
la platja d'Almenara, com és el cas de la Torre de la Mar. Esta
torre estava ubicada en la mateixa línia del terme municipal
d'Almenara, en la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló.
Era una de les torres sentinella construïda amb posterioritat a 1552 que alertaven
de possibles incursions enemigues per mar. Pareix que va ser destruïda
en els combats amb l'armada anglesa. La seua planta era quadrangular
i la seua forma prismàtica. Hi ha referències a una altra
torre semblant, esta d'origen musulmà i situada en la costa nord
del municipi, els restes de la qual no han sigut localitzats.
Quant al seu estat de conservació cal dir que a penes queden restes d'ella, es troba
pràcticament desapareguda. No obstant, es troba davall la protecció
de la Declaració Genèrica del Decret de 22 d'abril de
1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
ELS ESTANYS
Jaciment, actualment submergit en l'àrea pantanosa dels denominats Estanys d'Almenara.
Presenta una àmplia cronologia ja que en les excavacions s'han
recuperat material epipaleolític, ibèric, romà
i medieval. En este jaciment s'han dut a terme una primera prospecció
en 1958 i excavacions subaquàtiques en 1974.
MUNTANYETA DELS ESTANYS
En esta xicoteta elevació es troben una sèrie d'estructures arquitectòniques,
actualment molt destruïdes per efecte devastador d'una pedrera,
que s'han identificat d'una banda, una d'elles, amb un temple (Temple
de Venus), i altres amb mausoleus, tot això d'època romana.
El tossal pareix que va ser habitat fins a època medieval i en
ella s'ha localitzat també abundants soterrars en fossa d'època
romana o medieval. Encara hui es poden veure restes de pedres llaurades
provinents de les esmentades construccions. Va ser objecte d'una excavació
en 1949, i ha sigut un jaciment mencionat insistentment en la bibliografia
arqueològica des del segle XVIII, però en canvi no s'ha
plantejat mai la realització d'un estudi amb deteniment.
EL TEMPLE DE VENUS
Els grecs van fundar a Almenara un Temple dedicat a la Deessa Venus, que s'ha cridat com
el TEMPLE DE VENUS, situades les seues ruïnes en un dels últims
turons que descendixen des de la població d'Almenara cap al mar
Mediterrani, el lloc del qual es coneix amb el nom de "Mont dels
Estanys". Farem ressenyar que estes ruïnes van ser trobades
per l'historiador valencià, anomenat Vicent Plà Cabrera,
en el mes de maig de 1799, acompanyat de Bautista Frigols, que era el
Rector d'Almenara. En les mateixes ruïnes es van trobar unes làpides
amb inscripcions, i en una d'elles deia: «Cornelio Myrismo va
fer esta dedicació a Venus Santa, en honor i memòria de
la seua dona Postumia Marcelina, filla de Cayo, que va morir de cinquanta-cinc anys».
Tant en els temps de grecs i romans, els Temples trobats i construïts eren en la
seua totalitat, edificis d'adoració i soterrament dels seus feligresos,
per la qual cosa pareix també que el TEMPLE DE VENUS d'Almenara,
va ser al mateix temps un mausoleu grec i després romà.
Van aparéixer materials coetanis de pedra escalinata i de ceràmiques
de la primera època romana, en estos paratges d'Almenara, concretament
en el "Mont dels Estanys", els restes del qual ens demostren
l'existència del referit TEMPLE DE VENUS i de la seua vivència
de grecs i romans en esta zona. Segons els exposat, podem indicar que
la població d'Almenara, podria ser tant o igual d'antiga que Sagunt.
El valor d'estes inscripcions era gran com els materials trobats en el TEMPLE DE VENUS,
però les gents residents a Almenara, no donant-li molta importància,
van abandonar la conservació d'estos valuosíssims materials
històrics i es van aprofitar dels mateixos per a la construcció
de l'Església d'Almenara, la d'un convent ja desaparegut i els
edificis particulars. Els primers habitants d'Almenara es van situar
sobre el TEMPLE DE VENUS i el Port del seu mateix nom. Quan es va formar
el primer nucli de població va ser en l'època Romana i
en aquell moment se li coneixia amb el nom d'AFRODICIO. En l'actualitat,
només podem lamentar la desaparició quasi completa de
les dites ruïnes i de la muntanya que des de tant anys les conservava,
perquè queden exigus vestigis d'una escalinata i alguna pedra,
junt amb restes de ceràmica escampats per la vessant de la muntanya.
També hem vist restes en una finca particular pròxima.
