TURISME - ESPAIS NATURALS - ELS ESTANYS

Amb este itinerari coneixeràs la flora, la fauna i la importància del cultiu en estes zones, a més de la seua història. Per tant, has de seguir una sèrie de normes per al gaudi i conservació d'este lloc:

Intenta no eixir-te dels camins i no tires fem per ells.
Visita el paratge en grups xicotets, evitaràs fer soroll i molestaràs menys els animals.
Respecta les plantes.

Per a gaudir del recorregut has de seguir les parades proposades en el tríptic que estaran indicades amb senyals en l'itinerari.

Eixida. Antiga pedrera.
L'itinerari comença en la zona recreativa, esta zona fa uns anys no era tal com la veus tu ara, sinó que ha patit al llarg del temps transformacions. Fa uns anys estos terrenys es van cedir a una pedrera per a la seua explotació, i esta activitat va transformar considerablement el lloc. Després d'acabar l'explotació dels terrenys, l'Ajuntament va netejar i va restaurar el lloc i el va convertir en una zona recreativa per al gaudi de la gent.
Parada 1. Penya de l'Estany.
Amb la pujada a la penya podem obtindre una bona vista panoràmica de tota la Marjal, i apreciar la bellesa dels Estanys. Ja ve de molt lluny la utilització d'estes muntanyes com a punt d'observació de tota la costa; de fet, els romans van construir el temple de Venus en la cima d'una d'elles, i possiblement les van utilitzar com a campament per a dur a terme la presa de Sagunt.
Parada 2. Els Estanys.
Els Estanys són tres llacs separats per una vegetació de boga i senill. Són basses d'aigua dolça procedent dels aqüífers de la Serra d'Espadà. Esta aigua emergix de forma natural pels ullals. En estos llacs podem trobar gran quantitat de fauna, entre ella l'aqüícola com les carpes, les llises i la gambúsia, peix procedent de Califòrnia i introduït en les llacunes per a combatre la malària, una malaltia típica d'estes zones palustres. També podem citar dos espècies hui quasi extinguides com són el samaruc i el fartet. Entre els invertebrats que conviuen en estes llacunes ens trobem tres espècies de mol·luscos - uniònids - de gran interés científic, entre ells el més conegut és el petxinot, Anodonta cygnea, que podem observar quan en els mesos d'estiu baixa el nivell de l'aigua.
Parada 3. Les Moreres.
Seguint l'itinerari entrem en una zona arborada amb moreres. Este arbre va ser introduït al voltant del segle XVII, màxima esplendor de la seda i que va durar fins mitjan del XIX. Esta activitat era realitzada per les dones en les seues cases cuidant els cucs i arreplegant fulls dels arbres per a alimentar-los i preparant l'escaldat i el filat dels capolls de seda. Hui en dia són utilitzats per gran quantitat de pardalets per a fer els seus nius, utilitzant els seus fruits com a aliment. Açò permet diversificar el paisatge i proporciona una gran riquesa a l'ecosistema.
Parada 4. Antic motor - Camps de cultiu.
L'arròs va ser el cultiu més característic de les zones humides fins als nostres dies, va ser promogut per Jaume I i Jaume II, en els segles XIII i XIV. Va ser prohibit des del segle XV fins al XVIII pels problemes de mortalitat que ocasionava una malaltia que apareix en estes zones, "la malària", el vector de propagació de la qual eren els mosquits. Serà entre els segles XVIII i el XIX, amb els nous avanços tecnològics (bombes de vapor) i els científics els que permetran transformar la major part de les terres humides en terres aprofitables per al cultiu de l'arròs i el cultiu d'hortalisses.
Parada 5. Flora.
Si mirem al voltant, la vegetació que observem i que més abunda en la zona és el senill i la boga; este últim s'ha utilitzat fins fa poc per a la fabricació dels seients de les cadires. El passacamins sobre el canyís, els tamarits, arbres característics d'estes zones i fins fa poc els nenúfars. També podem observar, però amb més dificultat, altres espècies de gran interés botànic o fins i tot endèmiques. Tot això ha permés la creació d'una microrreserva en la zona dels Estanys d'Almenara. La flora més representativa és la Genista tinctoria, utilitzada per a la fabricació de tints, la Thalictrum maritimus, la Cuscuta campestris, i així fins a quinze espècies diferents.
Parada 6. Fauna.
La importància d'estos llocs no sols rau en l'aprofitament que s'obté amb els cultius, sinó la capacitat que tenen estes terres per a albergar gran quantitat d'espècies silvestres, algunes en perill d'extinció i altres d'escassa presència. Estos animals utilitzen estes terres com a zones de descans, en les seues migracions hivernals o estivals, com a zona de nidificació o simplement com a hàbitat que necessiten per al desenvolupament de l'espècie. Entre les espècies més destacades d'avifauna que podem observar es troba la polla d'aigua, l'agró, l'arpella, el coll verd, la fotja comuna, etc. També cal destacar la importància d'altres grups de vertebrats entre els que destaquem la presència de la tortuga quasi desapareguda per la seua excessiva captura. La colobra d'aigua és el rèptil més comú i entre els amfibis cal destacar la granota comuna. Entre els mamífers cal citar la rata d'aigua.

TURISME_espais naturals

Els Estanys > Itinerari >